EL DOCUMENTAL DEL MES: UN JOVE FREUD A GAZA

DISSABTE 5 i DIUMENGE 6 de març a les 19 h

al Cinebaix ( Sant Feliu de Llobregat )

Ayed és un psicòleg palestí de 28 anys que treballa al camp de refugiats de Jabaliya, a Gaza, on la població viu marcada per la guerra i el bloqueig exercit per Israel. La càmera el segueix mentre va de casa en casa amb la seva maleta, fent visites a domicili. Ayed fa teràpia al jove Inas, que té tendències suïcides; a Maysa, que va veure morir el seu promès; a Hanan, que viu en l’extrema pobresa, i a Abed, un suïcida que va sobreviure a un intent d’atemptat. En el marc d’una població traumatitzada i mancada de professionals especialitzats en la salut mental, Ayed és un psicòleg entregat que vol oferir als seus pacients una mica de llum i calor. Un documental tràgic i còmic alhora, filmat a Gaza entre el 2006 i el 2008, quan la regió estava completament apartada del món.

+ info:

www.eldocumentaldelmes.com/ca/documentals/96-un_love_freud_a_gaza.html

www.cinebaix.com

Carta dirigida a Josep Carreres

A continucació podeu llegir la carta que ha distribuit el grup pel BDS Catalunya, en motiu de la visita de Josep Carreras a Israel.

Es poden enviar a : blog.josepcarreras.tenor@gmail.com, fundacio@fcarreras.es

Estimat Josep Carreras,

La notícia del seu concert a Israel el proper mes de març ens ha produït una gran tristesa.

És possible que vostè no conegui les greus violacions del Dret Internacional i dels Drets Humans que Israel comet des de fa més de 60 anys en contra de la població palestina. Un dels exemples més recents d’aquestes violacions va ser el brutal atac a la franja de Gaza en 2008-2009, durant el qual Israel va cometre crims de guerra i contra la humanitat, tal com detalla l’informe que el jutge sud-africà Richard Goldstone va elaborar per a la ONU el 2009.


El 1948-1949 el naixent Estat jueu va dur a terme una neteja ètnica que va convertir a més de 750.000 palestins en refugiats. Des d’aleshores, el règim israelià nega les llibertats i els drets bàsics al conjunt de la població palestina: la resident a Israel, la dels Territoris Ocupats el 1967 i la refugiada. La població autòctona de Palestina –àrabs cristians, drusos i musulmans– ha patit des de llavors l’ocupació, la colonització de les seves terres i l’apartheid. Des de 2002, l'Estat jueu construeix un mur de separació en territori ocupat (Jerusalem Est i Cisjordània), que va ser declarat il·legal el 2004 en un informe de la Cort Internacional de Justícia.


Una altra de les tragèdies del poble palestí és el bloqueig econòmic que Israel imposa als 1,5 milions d’habitants de la Franja de Gaza, especialment des de 2007. L'ONG Amnistia Internacional ha declarat en innombrables ocasions que el bloqueig és il·legal, i que aquest "ha portat a la població de Gaza a la desocupació, la pobresa i la dependència de les agències d’ajuda internacional per la seva simple supervivència". Segons un estudi publicat el 2010 per diverses ONG internacionals, el 80% de la població de Gaza depèn de l’ajuda internacional i el 61% pateix inseguretat alimentària. Segons el mateix informe, almenys 33 persones malaltes van morir a Gaza des de 2009 al negar-los les autoritats ocupants els permisos necessaris per rebre tractament mèdic a Israel. S’estima que són centenars els malalts que han mort a Gaza des de l’inici del bloqueig, mentre esperaven un permís que mai va arribar. Vosté, que ha patit una greu malaltia com la leucèmia i l'ha vençuda, sap millor que ningú que rebre un tractament mèdic a temps pot marcar la diferència entre la vida i la mort; un tractament mèdic que Israel nega a les malaltes i malalts de Gaza.


Després de la criminal ofensiva sobre Gaza el 2008-2009 i l’atac a la Flotilla de la Llibertat el 2010 -en què 9 ciutadans turcs van ser assassinats per l’Exèrcit israelià en aigües internacionals-, Israel ha redoblat els seus esforços per presentar-se davant el món com una democràcia liberal i oberta. L’art, l’esport i la cultura tenen un paper clau en aquesta campanya d’imatge. Els ambaixadors culturals de facto de l'Estat jueu -ja sigui l'Orquestra Filharmònica d'Israel o el Maccabi de Tel Aviv- no es poden veure com ens "innocents" deslligats del que representen; ells sustenten l’apartheid tant com l’exèrcit. Igualment els artistes "convidats" a Israel -com podria ser el seu cas el mes de març- contribueixen a la "normalització" de l'Estat infractor.


El 2004, inspirant-se en el boicot cultural de la Sud-àfrica de l’apartheid, la Campanya Palestina per al Boicot Acadèmic i Cultural a Israel (PACBI) va fer una crida al boicot de les institucions que participen i sostenen l’apartheid israelià. Volem remarcar la importància d’aquesta convocatòria dels artistes i acadèmics palestins, i subratllar la creixent resposta favorable que està obtenint del món de la cultura a nivell internacional, especialment de músics i cineastes. Aquesta Campanya és recolzada per universitats, institucions, esglésies, músics, escriptors i artistes de tot el món, inclòs Israel.


El 1985, un grup de músics com Steve Van Zand, Rubén Blades, Bob Dylan, Herbie Hancock, Ringo Starr, Gil-Scott Heron, Miles Davis, entre altres, es van negar a actuar al festival Sun City de Sud-àfrica perquè fer-ho hauria significat avalar el règim d’apartheid i el seu racisme institucionalitzat.


Diverses personalitats de renom internacional han expressat durant els darrers anys el seu suport al boicot d’Israel: Roger Waters, Desmond Tutu, John Berger, Ken Loach, Eduardo Galeano, Ilan Pappe, Antoni Muntadas, John Greyson, Cornelia Parker, Naomi Klein, Arundhati Roy , Jean-Luc Godard i Brian Eno.


Recentment han cancel·lat les seves actuacions a Israel els següents artistes: Devendra Banhart, Elvis Costello, Carlos Santana, Gil Scott Heron, the Pixies, Vanessa Paradis i La Carrau, entre d'altres. El febrer de 2011, el baríton i baix-baríton alemany Thomas Quasthoff ha anunciat també la cancel·lació de la seva gira per Israel, després de la crida al boicot que li han fet activistes palestins, israelians i internacionals.


El Boicot Acadèmic i Cultural és una forma eficaç de pressió amb una possibilitat real d’aconseguir el canvi de les polítiques contràries al Dret Internacional, tal com va demostrar el cas sud-africà. Queda clar que Israel necessita una legitimitat política i un reconeixement moral que, precisament, la cultura no ha de donar-li.


Per tot el que hem exposat en aquesta carta, li demanem que cancel·li el seu concert a Israel.


Vostè, com a destacada i respectada figura internacional en el món de la música, pot contribuir a l’assoliment de la llibertat, la justícia i la pau justa a Palestina.


Si us plau, no vagi a Israel.




Afectuosament,



Signen:



· Grup pel BDS - Catalunya

· Aturem la Guerra

· Comunitat Palestina de Catalunya

· Amb Palestina al Cor

· Xarxa d'enllaç amb Palestina

· Comissió Universitària Catalana per Palestina (CUNCAP)

· BDS - Madrid

· RESCOP (Red Solidaria Contra la Ocupación de Palestina)

· Al-Sharara ( col·lectiu de suport al palestí )

· Rumbo a Gaza

· Berlin Academic Boycott (BAB) - Alemanya

· Association des Universitaires pour le Respect du Droit International en Palestine (AURDIP) - França

· Ireland Palestine Solidarity Campaign (IPSC) - Irlanda

· European Platform for the Academic and Cultural Boycott of Israel (EPACBI) - Europa

· Palestinian Campaign for the Academic and Cultural Boycott of Israel (PACBI) - Palestina

· BOYCOTT! - Supporting the Palestinian BDS Call from Within (BFW) - Israel

· U.S. Campaign for the Academic and Cultural Boycott of Israel (USACBI) - Estats Units

Concentració en solidaritat amb el poble d'Egipte, Tunísia....

Dijous 10 de febrer del 2011, 19,30hDavant l'Oficina de la Unió Europea Pg. de Gràcia amb c/ Provença (davant de la Pedrera).

Convoca: Plataforma Aturem la Guerra i Grup d'Egipcis a Barcelona

SOLIDARITAT AMB LA LLUITA PER LA LLIBERTAT DELS POBLES ÀRABS

Davant de la rebel.lió del poble d’Egipte contra la dictadura de Hosni Mubarak, una de las més brutals dels països àrabs, volem expressar el següent:

1) Manifestem, en primer lloc, la nostra solidaritat amb totes les persones que a Egipte estan lluiten pel seus drets més elementals (pa, treball i llibertat) i que, per això, estan patínt la repressió de la policia del règim dictatorial. Demanem, així mateix, la llibertat de tots els detinguts i presos polítics.

2) Donem suport a la seves reivindicacions més bàsiques: fer fora del poder a Mubarak, acabar amb la corrupció i implantar un sistema democràtic i de justícia social.

3) Condemnem l’intent de les autoritats nord americanes i europees de salvar a Mubarak. Si es veritat que tots estem per la llibertat i la democràcia, és vergonyós que els dirigents occidentals no demanin la seva sortida immediata del poder i, per tant, no hagin expressat la seva adhesió a la principal reivindicació dels milers de persones que s’estan jugant la vida als carrers d’Egipte per fer realitat aquests ideals.

4) Condemnem les agressions i les detencions a periodistes dutes a terme per la policia egípcia, així com les tèbies reaccions del governs occidentals a aquestes greus violacions de la llibertat d’informació.

5) El règim despòtic de Mubarak ha estat, des de fa 30 anys, un fidel aliat d’EE.UU, Israel i les potencies europees. Sense aquest suport internacional, la tirania de Mubarak s’hagués acabat fa molts anys. La llibertat del poble egipci no es pot supeditar als interessos geoestratègics de tots aquests Estats. Alertem de les conseqüències d’intentar potinejar i manipular els desitjos de llibertat de la població d’Egipte per part de les potències occidentals.
Barcelona té un paper especialment rellevant en els esdeveniments actuals perquè l’Acord Euromediterrani, impulsat per l’UE, i del que Egipte es signatari, va néixer a Barcelona. L’Unió pel Mediterrani del que Hosni Mubarak, escandalosament, encara és co-president, juntament amb Sarkozy, té la seva seu a Barcelona.

6) Les poblacions de Tunísia i Egipte han demostrat a la pràctica que les dictadures cauen per les revoltes populars, no pas per les bombes i les invasions militar de les potències imperialistes.

Per tot això EXIGIM:

-Un posicionament clar dels governs català, espanyol i de la resta de la Unió Europea a favor de l’enderrocament del règim de Mubarak.
-Cessament del dictador Mubarak com a co-president de l’Unió per la Mediterrània.
-El final de l’ajuda militar occidental a la dictadura de l’Egipte.
-El final de la col.laboració d’Egipte amb el setge de Gaza.
-En el cas que continuí la repressió, la aplicació immediata de la “clàusula dels drets humans” de l’Acord Euromediterràni i, per tant, la suspensió del tractat esmentat.

PROU SUPORT OCCIDENTAL A LES DICTADURES DELS PAÏSOS ÀRABS!
LLIBERTAT, DEMOCRÀCIA I JUSTÍCIA SOCIAL PEL POBLE D’EGIPTE!
MUBARAK, FOT EL CAMP!
CAP INGERÈNCIA ESTRANGERA AL PROCÉS REVOLUCIONARI EGIPCI
VISCA LES REVOLTES POPULARS A TUNÍSIA, EGIPTE, IEMEN, SÍRIA…!