Carta dirigida a Josep Carreres

A continucació podeu llegir la carta que ha distribuit el grup pel BDS Catalunya, en motiu de la visita de Josep Carreras a Israel.

Es poden enviar a : blog.josepcarreras.tenor@gmail.com, fundacio@fcarreras.es

Estimat Josep Carreras,

La notícia del seu concert a Israel el proper mes de març ens ha produït una gran tristesa.

És possible que vostè no conegui les greus violacions del Dret Internacional i dels Drets Humans que Israel comet des de fa més de 60 anys en contra de la població palestina. Un dels exemples més recents d’aquestes violacions va ser el brutal atac a la franja de Gaza en 2008-2009, durant el qual Israel va cometre crims de guerra i contra la humanitat, tal com detalla l’informe que el jutge sud-africà Richard Goldstone va elaborar per a la ONU el 2009.


El 1948-1949 el naixent Estat jueu va dur a terme una neteja ètnica que va convertir a més de 750.000 palestins en refugiats. Des d’aleshores, el règim israelià nega les llibertats i els drets bàsics al conjunt de la població palestina: la resident a Israel, la dels Territoris Ocupats el 1967 i la refugiada. La població autòctona de Palestina –àrabs cristians, drusos i musulmans– ha patit des de llavors l’ocupació, la colonització de les seves terres i l’apartheid. Des de 2002, l'Estat jueu construeix un mur de separació en territori ocupat (Jerusalem Est i Cisjordània), que va ser declarat il·legal el 2004 en un informe de la Cort Internacional de Justícia.


Una altra de les tragèdies del poble palestí és el bloqueig econòmic que Israel imposa als 1,5 milions d’habitants de la Franja de Gaza, especialment des de 2007. L'ONG Amnistia Internacional ha declarat en innombrables ocasions que el bloqueig és il·legal, i que aquest "ha portat a la població de Gaza a la desocupació, la pobresa i la dependència de les agències d’ajuda internacional per la seva simple supervivència". Segons un estudi publicat el 2010 per diverses ONG internacionals, el 80% de la població de Gaza depèn de l’ajuda internacional i el 61% pateix inseguretat alimentària. Segons el mateix informe, almenys 33 persones malaltes van morir a Gaza des de 2009 al negar-los les autoritats ocupants els permisos necessaris per rebre tractament mèdic a Israel. S’estima que són centenars els malalts que han mort a Gaza des de l’inici del bloqueig, mentre esperaven un permís que mai va arribar. Vosté, que ha patit una greu malaltia com la leucèmia i l'ha vençuda, sap millor que ningú que rebre un tractament mèdic a temps pot marcar la diferència entre la vida i la mort; un tractament mèdic que Israel nega a les malaltes i malalts de Gaza.


Després de la criminal ofensiva sobre Gaza el 2008-2009 i l’atac a la Flotilla de la Llibertat el 2010 -en què 9 ciutadans turcs van ser assassinats per l’Exèrcit israelià en aigües internacionals-, Israel ha redoblat els seus esforços per presentar-se davant el món com una democràcia liberal i oberta. L’art, l’esport i la cultura tenen un paper clau en aquesta campanya d’imatge. Els ambaixadors culturals de facto de l'Estat jueu -ja sigui l'Orquestra Filharmònica d'Israel o el Maccabi de Tel Aviv- no es poden veure com ens "innocents" deslligats del que representen; ells sustenten l’apartheid tant com l’exèrcit. Igualment els artistes "convidats" a Israel -com podria ser el seu cas el mes de març- contribueixen a la "normalització" de l'Estat infractor.


El 2004, inspirant-se en el boicot cultural de la Sud-àfrica de l’apartheid, la Campanya Palestina per al Boicot Acadèmic i Cultural a Israel (PACBI) va fer una crida al boicot de les institucions que participen i sostenen l’apartheid israelià. Volem remarcar la importància d’aquesta convocatòria dels artistes i acadèmics palestins, i subratllar la creixent resposta favorable que està obtenint del món de la cultura a nivell internacional, especialment de músics i cineastes. Aquesta Campanya és recolzada per universitats, institucions, esglésies, músics, escriptors i artistes de tot el món, inclòs Israel.


El 1985, un grup de músics com Steve Van Zand, Rubén Blades, Bob Dylan, Herbie Hancock, Ringo Starr, Gil-Scott Heron, Miles Davis, entre altres, es van negar a actuar al festival Sun City de Sud-àfrica perquè fer-ho hauria significat avalar el règim d’apartheid i el seu racisme institucionalitzat.


Diverses personalitats de renom internacional han expressat durant els darrers anys el seu suport al boicot d’Israel: Roger Waters, Desmond Tutu, John Berger, Ken Loach, Eduardo Galeano, Ilan Pappe, Antoni Muntadas, John Greyson, Cornelia Parker, Naomi Klein, Arundhati Roy , Jean-Luc Godard i Brian Eno.


Recentment han cancel·lat les seves actuacions a Israel els següents artistes: Devendra Banhart, Elvis Costello, Carlos Santana, Gil Scott Heron, the Pixies, Vanessa Paradis i La Carrau, entre d'altres. El febrer de 2011, el baríton i baix-baríton alemany Thomas Quasthoff ha anunciat també la cancel·lació de la seva gira per Israel, després de la crida al boicot que li han fet activistes palestins, israelians i internacionals.


El Boicot Acadèmic i Cultural és una forma eficaç de pressió amb una possibilitat real d’aconseguir el canvi de les polítiques contràries al Dret Internacional, tal com va demostrar el cas sud-africà. Queda clar que Israel necessita una legitimitat política i un reconeixement moral que, precisament, la cultura no ha de donar-li.


Per tot el que hem exposat en aquesta carta, li demanem que cancel·li el seu concert a Israel.


Vostè, com a destacada i respectada figura internacional en el món de la música, pot contribuir a l’assoliment de la llibertat, la justícia i la pau justa a Palestina.


Si us plau, no vagi a Israel.




Afectuosament,



Signen:



· Grup pel BDS - Catalunya

· Aturem la Guerra

· Comunitat Palestina de Catalunya

· Amb Palestina al Cor

· Xarxa d'enllaç amb Palestina

· Comissió Universitària Catalana per Palestina (CUNCAP)

· BDS - Madrid

· RESCOP (Red Solidaria Contra la Ocupación de Palestina)

· Al-Sharara ( col·lectiu de suport al palestí )

· Rumbo a Gaza

· Berlin Academic Boycott (BAB) - Alemanya

· Association des Universitaires pour le Respect du Droit International en Palestine (AURDIP) - França

· Ireland Palestine Solidarity Campaign (IPSC) - Irlanda

· European Platform for the Academic and Cultural Boycott of Israel (EPACBI) - Europa

· Palestinian Campaign for the Academic and Cultural Boycott of Israel (PACBI) - Palestina

· BOYCOTT! - Supporting the Palestinian BDS Call from Within (BFW) - Israel

· U.S. Campaign for the Academic and Cultural Boycott of Israel (USACBI) - Estats Units

Demanem el Boicot a l'equip de bàsquet israelià Maccabi Tel Aviv

Després de la ofensiva militar israeliana contra la Franja de Gaza el desembre/gener del 2008/2009, amb bombardejos diaris a pobles i ciutats prèviament bloquejades i assetjades, l’atac a la Flota de la Llibertat, i el continu Setge a Gaza i la continua colonització de Cisjordània i Jerusalem Est, grups de solidaritat amb Palestina, així com grups sensibilitzats amb la causa dels drets humans s’han afegit a la Campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS en sigles en anglès) a l’estat d’Israel seguint la crida feta al 2005 per més de 170 organitzacions representatives de la societat civil palestina.

Aquesta crida neix després de veure com l’estat d’Israel, creat al 1948 en base a la colonització i la neteja ètnica ha anat ocupant cada cop més terres palestines i ha sotmès la seva població a un règim de segregació racial molt pitjor que el règim sud-africà, i després de veure la impunitat total que li ha conferit la comunitat internacional mentre vulnera sistemàticament els drets humans.

Israel envia els seus músics, artistes i estrelles de l’esport arreu del món com ambaixadors de facto per a obtenir una bona imatge i legitimar l’ocupació i la seva política racista. Entenem que el Maccabi de Tel Aviv és “ambaixador” d’Israel i mereix el mateix tracte que va rebre la selecció nacional de rugby Springboks de Sud-àfrica durant els anys que va ser objecte de boicot. Es va aconseguir que aquest equip no pogués jugar fora de casa i molt poques seleccions van voler visitar el país africà. Al 1960 Sudàfrica va ser expulsada de la Commonwealth i al 1972 va quedar exclosa dels Jocs Olímpics de Munich. El boicot esportiu avalat per l’Assemblea de les Nacions Unides, els boicots econòmic, acadèmic, turístic i d’armament, les sancions imposades per la ONU i les pressions internacionals contra el govern de Pretòria van afavorir un canvi de govern no violent.

Tal i com es va fer en la lluita contra l’apartheid sudafricà, el Boicot a Israel s’utilitza en tots els fronts per a forçar la dissolució d’un règim de segregació racial, per a posar fi al continus atacs militars sobre els territoris ocupats, i per a reclamar d’una vegada per totes la fi de l’ocupació.
Per això, els grups de solidaritat amb Palestina i de defensa dels Drets Humans que donem suport a la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions contra l’estat d’Israel, declarem l’equip de bàsquet israelià Maccabi Tel Aviv “non grat” a les seves visites a l’Estat espanyol.

És un deure moral de tota organització i de tota persona sensible a la causa dels Drets Humans no restar impassible davant d’aquesta barbaritat, així que utilitzem el Boicot com a eina per a combatre-la. En el cas de l’equip del Maccabi, el Boicot esportiu, perquè dins d’aquesta injustícia consentida els esdeveniments culturals també son utilitzats. Segons Illan Pappe, historiador israelià exiliat a Gran Bretanya, “l’enfocament de la cultura i la vida acadèmica com a entitats diferents de l’exèrcit, l’ocupació i la destrucció és moralment corrupta i lògicament caduca”.

En aquest sentit demanem el Boicot a l’equip de bàsquet israelià Maccabi Tel Aviv, considerant-lo com “ambaixador cultural” de l’Estat d’Israel, i seguint la crida feta des de la societat palestina: “aquestes mesures punitives no violentes s’haurien de mantenir fins que Israel compleixi la seva obligació de reconèixer el dret inalienable del poble palestí a l’autodeterminació i acati completament els preceptes de la legislació internacional a través de:


1. La fi de l’ocupació i colonització de totes les terres palestines i el desmantellament del Mur;
2. El reconeixement dels drets fonamentals dels ciutadans àrabs d’Israel per a una igualtat completa;
3. Respectant i promovent els drets dels refugiats palestins a tornar a les seves cases i propietats tal i com estipula la resolució 194 de les Nacions Unides”.


Signen:

Comunitat Palestina de Catalunya
Red Solidaria contra la ocupación de Palestina
Plataforma Aturem la Guerra
Xarxa d’enllaç amb Palestina

Martes, 18 de Enero